Visualització de contingut web
MESA DE PERSONAL EXPERT
Personal expert nacional ha debatut solucions enfront de les inundacions i regeneració del sector productiu de la Vega Baixa.
En la mesa de personal expert han participat: Enrique Sáez Solano (IICV), Armando Ortuño (UA), Jorge Marquínez (UNIOVI), Carlos Marco (CHS), Francisco Javier García Garay (CHS), Pedro Muguruza (GVA), Félix Francés (UPV), Ana Iglesias (UPM), Sergio Contreras (IMPREX), Ricardo Abadía (UMH), Marga Brugaloras (UMH), Ana Camarasa (UV), José Manuel Carrillo (enginyer i representant de regants), Antonio Aledo Tur (UA) i Vicent Doménech (GVA).
Mesa de personal expert
Mesa de personal expert (continuació)
Visualització de contingut web
Propostes Tècniques
- Proposta d'elaboració d'una Cartografia social del risc al Baix Segura, que permeta ajudar en la presa de decisions. Per a això es proposa creuar capes de cartografia de zones de risc (inundacions o sísmic) amb la capa de vulnerabilitat social que es pot obtindre mitjançant l'anàlisi dels microdats de l'Enquesta Nacional de Població i altres estadístiques existents
- Davant falta de percepció real del risc, es proposa un Pla de conscienciació, educació i informació ambiental sobre el risc d'inundació a tots els nivells i actors: xiquets i joves, ciutadania en general, empreses transformadores, agricultors, així com el desenvolupament d'una aplicació per a mòbils d'alerta davant el risc d'inundacions dirigida a la ciutadania. Aquesta aplicació proporcionaria informació concreta sobre evolució del risc d'inundació, zones de risc, llocs de socors. Es construiria concentrant les diferents fonts d'informació existents i filtrant-la a la ciutadania de manera que fora "amigable" o fàcilment comprensible per als diferents perfils.
- Consens entre els experts sobre l'aplicació de mesures estructurals i no estructurals: infraestructura grisa + infraestructura verda. Totes dues infraestructures són compatibles en el territori i és necessari un diagnòstic en profunditat per a definir un pla d'actuació concret. Dins de les propostes realitzades, existeix unanimitat entre els experts per la implantació de sistemes urbans de drenatge sostenible en l'àmbit urbà.
- En relació a la diversitat d'actors implicats així com als diferents nivells de l'administració involucrats, per a obtindre un diagnòstic precís serà necessari realitzar un procés de participació ciutadana (bottom-up) que permeta aprofitar el capital social existent i el seu coneixement sobre el territori. El model de participació pot estar basat en la proposta realitzada per Liz Russell.
- Aposta pel comerç de proximitat, consum de productes locals juntament amb la preservació del patrimoni agrícola i el paisatge de l'Horta com a espai agroambiental únic.
- Adaptació del model productiu a varietats tradicionals diferenciades per la seua qualitat, però adaptades a les noves condicions d'escassetat d'aigua i augment global de la temperatura amb la modernització dels sistemes de regadiu actuals. Reconversió cap a varietats més resistents mancant aigua. La principal adaptació del model productiu passaria per la utilització de varietats tradicionals diferenciades per la seua qualitat, però adaptades a les noves condicions d'escassetat d'aigua i augment global de la temperatura. Apostar per fonts no convencionals (reutilització i dessalació, reduir la dependència de recursos externs).
- Infraestructura verda. Alliberar espais entorn del llit, recuperant usos i convertint est en un autèntic corredor natural, recuperant el riu com a referència social, construint identitat entorn del riu Segura. Aquestes actuacions han d'anar lligades a un canvi de concepte de "lluita contra avinguda" pel de "convivència amb el riu i les seues avingudes i implantació de sistemes urbans de drenatge sostenible (tenim ja alguns exemples com la marjal d'Alacant).
- Necessitat d'adaptar les infraestructures de comunicació CV 930, CV91-CV900 a la realitat del pla al•luvial, fent-les més permeables i que no suposen com en l'actualitat un obstacle en discórrer de les aigües en cas de grans pluges o avingudes.
- Agrupació d'entitats. Crear una sola entitat que, agrupe, represente i coordine a les nombroses entitats de reg que formen actualment els regs tradicionals del Baix Segura.
-
Realitzar un pla d'adaptació enfront de les inundacions que continguera els següents aspectes:
- Recuperar la capacitat d'evacuació del riu. És necessari escometre obres necessàries de contenció i laminació en totes les rambles i barrancs que aboquen al Baix Segura (obres de laminació, derivació de cabals cap a zones d'inundació controlada, recuperació dels regs de *boquera o de térboles d'algunes rambles, etc.).
- Habilitar zones d'inundació controlada o parcs d'inundació en aquelles zones que la infraestructura existent i la seua ubicació a baixa cota, així ho permeten (per exemple en els sotos), instal•lant estacions d'elevació de cabals al Profund i a la Pedrera. - Millorar i potenciar la xarxa d'assarbs existent. Replantejar el tema els azarbes, ja que són l'embornal del Baix Segura i emmagatzemen aigua en la part final del riu impedint que el riu desguasse correctament a Guardamar. Tractar d'evitar que entre menys aigua a la conca i de forma tan ràpida. Hem de millorar la xarxa drenatge per a aconseguir evacuar-la i eliminar riscos. La modernització dels regadius tradicionals suposa un esforç de coordinació i planificació per a les diferents administracions i organismes públics que intervenen.
- Potencial de la zona de San Isidro. Zona més apta per al desenvolupament industrial lliure d'inundacions. Podria ser una zona gestionada o compartida per tota la comarca implantant sistemes de gestió supramunicipal.
- Actualització dels plans generals d'ordenació urbana a la situació de les inundacions. No pot existir contradicció entre el desenvolupament urbanístic i les zones inundables.